El transport públic necessita pocs vehicles per funcionar en comparació amb els cotxes i té les seves emissions més controlades o directament desaparegudes gràcies a l’electrificació.
La contaminació no es veu però la respires. Segurament no et beuries un got d’aigua bruta, però l’aire brut el respires involuntàriament. La contaminació ja és la primera causa de mort no natural al món, amb tres vegades més impacte que les malalties infeccioses i 9 vegades més que els accidents de trànsit.
A les àrees metropolitanes, la contaminació metropolitana ens arriba bàsicament per l’excessiva concentració dels òxids de nitrogen (NOx) i les partícules en suspensió (PMX). La Generalitat de Catalunya va declarar la Zona de Protecció Especial de l’Aire (ZPE) l’àmbit de 40 municipis al voltant de Barcelona on les concentracions d’aquests contaminants superaven els límits legals marcats per la Unió Europea o els recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
El diòxid de nitrogen (NO2) és un gas tòxic irritant generat principalment per la combustió dels motors dièsel. A la ZPE se superen les concentracions màximes d’aquest gas recomanades per l’OMS i permeses per la Unió Europea, que als dos casos es fixen en 40 μg/m³.
Les partícules en suspensió o flotants s’emeten directament a l’atmosfera per la crema de combustibles en general o es genera com a resultat de reaccions químiques de gasos precursors (NO2, SO2, COV, NH3). Els seus efectes en la salut varien en funció de la seva composició i mida. Les PM10 (menors de 10 micres) arriben a les vies respiratòries baixes, els PM2,5 als alvèols i les partícules ultrafines (menors de 0,1 micres) es poden transmetre al torrent sanguini. Tot i que les concentracions d’aquest contaminant s’han reduït fins arribar al màxim legal marcat per la Unió Europea (40 μg/m³), encara som lluny de les recomanacions de l’OMS, de 20 μg/m³.
D’acord amb l’informe «Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l’àrea metropolitana de Barcelona” (Perez L, Sunyer J, Kunzli N. CREAL, 2007), es podria estalviar la mort de 3.500 persones cada any si la concentració de PM10 es reduís de les mitjanes anuals de 50 μg/m³ fins al màxim recomanat per l’OMS.
La principal font de la contaminació a és el transport terrestre, bàsicament a causa dels turismes i les furgonetes.
Els autobusos, tot i ser majoritàriament de combustió dièsel, contribueixen molt poc a l’emissió de gasos contaminants degut al seu baix nombre en comparació amb el parc mòbil de turismes, motos i transports de mercaderies. Novament es posa de manifest que el transport públic col·lectiu té un impacte ambiental molt baix gràcies a la seva capacitat i elevada ocupació.
