El transport públic genera cohesió social perquè no discrimina entre les persones usuàries per raons de gènere, edat, religió, identitat, poder adquisitiu, etcètera. Cada vegada s’adapta a més persones i té una vocació d’ús universal.

 

Quantes vegades has sentit que el cotxe i la moto donen llibertat? Segurament moltes persones conductores així ho senten, però després d’un segle d’automòbils, aquests encara no s’han universalitzat. Ja sigui per raons de cost o de característiques físiques i psíquiques, no totes les persones condueixen. Més del 40% de la població no condueix mai, perquè no té permís de conduir. I entre les persones amb permís de conduir, no totes disposen d’un vehicle al seu abast o el volen usar. Per a una part molt important de la població, el transport  públic també és sinònim d’autonomia personal i de llibertat de desplaçaments.

 

 

 

El transport públic accessible és l’eina fonamental per garantir el dret a la mobilitat de totes les persones independentment de la seva edat, gènere, capacitats, condició social, orientació sexual, ètnia o creença.

 

Promou la igualtat d’oportunitats per exercir molts altres drets (com el dret al treball, a la educació, el lleure..), la cohesió social i la equitat territorial i de gènere.

 

En aquest sentit, el transport públic és una peça clau en l’enfortiment de les relacions humanes de cura i interdependència, i un element imprescindible per al desenvolupament de les activitats quotidianes que fan possible la sostenibilitat de la vida a les ciutats. Aquesta interdependència es fa molt evident al 31% de la nostra població (dades IDESCAT 2017), considerant els infants menors de 4 anys (357.824, un 4,74% de la població), la gent més gran de 65 anys (1.419.475, un 18,83% de la població), i les persones amb certificat de discapacitat (551.439, un 7,31% de la població).

 

MÉS ACCESSIBLE A TOTHOM, MENYS EXCLUSIÓ SOCIAL

PATROCINADORS